Història de la Mineria a Almatret

La tradició́ minera a Almatret comença, de fet, amb la creació́ de l’empresa “La Carbonífera de Seròs” el 2 de març de 1863 a Barcelona, l’àmbit d’actuació́ de la qual seria al Segrià, concretament, al T.M. de Seròs. Aquesta empresa va obtenir unes concessions, totes a Seròs, de les quals dos eren íntegrament al seu terme, una al Nord, que entrava dins el terme de La Granja d’Escarp i dues al Sud, que entraven en part, dins el terme municipal d’Almatret. Aquest grup de mines reunides es coneixen com “La Canota” i tenien concedides unes 300 Ha per a explotació minera de les que s’extreia lignit negre, també conegut com atzabeja.

Tenint en compte que els nuclis de Seròs i Almatret estaven a 16 i 10 km respectivament des de les mines, que el transport de ferrocarril i carretera no estava gaire o gens desenvolupat, aquest es feia tot amb rucs o mules i carros, pel que la producció estava més encarada a la demanda de les localitats de les comarques limítrofs i a nuclis com ara Fraga, i sobretot Lleida. Més tard aquest problema es va arreglar mitjançant la navegació́ fluvial.

L’any 1884, l’empresa amb seu a Barcelona Carbonífera del Ebro, SA, va obrir la primera mina de lignit al T.M. d’Almatret, la mina San Miguet, de 30 Ha.

El 1903 hi havia 1331 pertinences demarcades entre els termes de Seròs, la Granja d’Escarp i Almatret, tot i que la majoria estaven sense explotar. Per un altre costat, a finals del segle XIX, al terme d’Almatret s’havien realitzat alguns treballs  que tenien com a objectiu la creació́ d’una fàbrica de ciment, encara que, tot i tenir bons terrenys de pedra calcària i lignit per als forns, es va desestimar donada la mala situació́ de la zona a nivell de comunicacions. Això̀ va originar un moviment de concessions al voltant de la fàbrica de ciment que va comportar la formació́ de diversos grups miners.

Els nivells d’extracció de mineral es van mantenir fins al 1950, moment en que van començar a experimentar un cert descens. A finals de la dècada, la situació va anar encara més a la baixa a causa de l’auge d’altres combustibles com ara el petroli i la competència internacional i ja, a partir de la dècada següent, per la construcció i posada en servei de l’embassament de Riba-roja (1969), que va paralitzar quasi completament l’activitat minera de la zona.

De la mineria al T.M. d’Almatret destaquen les següents mines, segons el llibre “Els Minerals de Catalunya”, editat per l’Institut d’Estudis Catalans al 1990, del qual n’és autor Josep Ma. Mata i Perelló:

  • Mina Antonio
  • Mina Fradera
  • Mines d’Escampilló
  • Mina Asland (la que ens ocupa, també coneguda com “l’espanyola”)
  • Mina Lluc
  • Mina Costa
  • Mina Regulada

Totes elles són mines de lignit, i a totes hi ha formacions ferruginoses amb pirita, limonita, calcita i guix, així com vetes de melanterita, mineral molt estrany.