Ruta de les trinxeres

La trinxera principal, situada al mirador del cingle de la pena, té una llargada aproximada de 350 metres. Aquesta transcorre per la zona alta dels tossals proporcionant a les tropes protecció dels atacs enemics i una perspectiva immillorable de l’altra banda el riu Ebre. A més a més, aquesta trinxera travessa, el que es creu que era un polvorí i arriba fins a les dues fortificacions: el punt d’observació amb niu de metralladora. Aquest fet era òptim per poder abastir les dues fortificacions i els seus efectius de munició i provisions.

Dins del recorregut de la trinxera si poden observar trams construïts amb carreus de pedra, utilitzant la tècnica de construcció de la pedra seca. D’aquesta forma els soldats disposaven d’una trinxera més robusta per parar els embats dels atacs enemics. Es pot apreciar l’esforç i treball de construir aquest tipus de trinxeres que havien de proporcionar una protecció major als soldats que si resguardaven.

Un cop transcorregut tot el trajecte per l’interior de la trinxera s’arriba a les fortificacions esmentades i al mirador del cingle de la pena (416 metres). Molt a prop d’aquest indret es localitza un segon sector que el compon una trinxera descendent fins a arribar a la galeria dels nius de metralladora. Aquesta trinxera gaudeix d’un millor estat de conservació, ja que si han realitzat diverses actuacions al llarg del temps.

Niu de metralladores soterrats

A un indret pròxim a les fortificacions esmentades es conserven dos nius de metralladora enllaçats per una galeria excavada sota el mateix cingle de pedra. Aquest indret està senyalitzat amb un plafó explicatiu de la batalla de l’Ebre i de la funció dels nius de metralladora. La tradició minera del municipi va afavorir enormement la construcció d’aquest tipus de galeries, ja que s’empraren les mateixes tècniques que s’utilitzaven a les nombroses mines de carbó que existien al terme municipal i als voltants d’Almatret. Resulta impactant poder travessar una galeria de més de 50 metres que uneix els dos nius de metralladora, ja que aquest estan situats als seus extrems conformant una forma de semicercle.

Polvorí o zona d’avituallament 

Pocs minuts després d’endinsar-se per la trinxera principal s’arriba a una galeria en forma de essa que probablement era utilitzada com a polvorí o zona d’avituallament. Aquesta galeria és similar a la descrita en l’apartat anterior quan es feia referència als nius de metralladora. S’utilitza la mateixa tècnica d’excavació sota el mateix cingle de pedra amb l’objectiu d’aprofitar la fermesa de la pedra com a sostre, guanyant confort i seguretat de cara a la prevenció d’esfondraments. La galeria té una llargària aproximada d’uns 50 metres amb dos accessos, un d’entrada i un de sortida. En aquesta fotografia s’aprecia l’entrada al polvorí o zona d’avituallament. A través d’aquesta porta s’accedeix a la galeria. Aquestes galeries només són visitables amb la llum del dia i acompanyats d’una llanterna, ja que l’interior és totalment fosc. L’obscuritat de l’interior ha fet procliu que hi cohabitin muricecs o ratpenats, com el que apareix en aquesta fotografia. L’existència d’aquest espècimen als Tossals d’Almatret ens ratifica la gran diversitat de flora i fauna que es dóna en aquest espai.

Sens dubte es pot apreciar l’esforç de treball humà dedicat i el gran domini de la tècnica d’excavació de galeries propis de la cultura minera que ha caracteritzat a la població d’Almatret.